Читать книгу Fernando Moreno Barberá: un arquitecto para la universidad онлайн

30 страница из 48

Paral·lelament a l’Art d’Acció, comencen a aparèixer un conjunt de corrents al voltant de l’ecologia. Hem de tindre en compte que ens trobem en un moment en què sorgeixen els primers símptomes de defensa universal del medi ambient i el món artístic també volgué fer-se ressò en aquest tema. Es configurà així l’Art Ecològic del que es derivaran dos tendències: el Land Art i l’Art Povera. El primer d’aquests es caracteritza per crear composicions en un entorn natural —muntanya, desert, mar, riu, etc.—, convertint-se així la naturalesa en el suport de l’obra. La matèria prima es la pròpia natura, transformant-se l’objecte artístic com una expressió viva d’aquesta, donat que està sotmesa als mateixos canvis i transformacions. El resultat final adquireix una monumentalitat a escala del territori fent necessària la seua visió des del celssss1.

L’Art Povera, per la seva part, es constitueix grup a partir d’un col·lectiu d’italians que utilitzaren per a les seus obres elements efímers de la natura i deixalles, de nul·la comercialització. Aquets es treballaven amb molta senzillesa i de forma artesanal, fugint expressament de totes les tècniques de producció artística contemporànies i innovadores. Això és, creaven un art pobre, insignificant i perible. Es feia així, una reflexió sobre el paper que la naturalesa havia fet i fa en la vida humana, representant-se l’obra com una extensió de la pròpia natura amb idees de canvi, creixement, mort o renovacióssss1. Com a obres d’aquestes corrents es poden destacar per part de Land Art Spiral Jetty (1970) de Robert Smithson (1938-1973) i de l’Art Povera Venere degli stracci (1967) de Michelangelo Pistoletto (1933).