Читать книгу Fernando Moreno Barberá: un arquitecto para la universidad онлайн

35 страница из 48

El coneixement de Mies van der Rohe va materialitzar-se als menjadors de la SEAT (1954-1956) de Barcelona, per César Ortiz-Echagüe (1927), Rafael de la Joya (+2003), Manuel Barbero Rebolledo (1924), R. Valle i H. Gerrera de Construcciones Aeronáuticas S.A.ssss1. S’estendrà durant els anys seixanta, com pot veure’s a la seu del diari Arriba (1960) de Francisco Cabrero (1912-2005), el Centro Nacional de Investigaciones Metalúrgicas (CENIM) (1965) de Alejandro de la Sota (1913-1996), o la Escuela de Maestría Industrial y la Escuela de Ingeniería Técnica Industrial (actual Escuela Universitaria de Óptica) en el madrileny barri de San Blas, de Moreno Barberá. Plantejaments més realistes oferí Oriol Bohigas Guardiola (1925), qui optà per la utilització de materials més humils i per recuperar la materialitat, la tècnica de les artesanies industrials i les formes populars.

Des del 1954, Allison Smithson (1928-1993) i Peter Smithson (1923-2003) desenvoluparen el brutalisme. Aquesta derivació del racionalisme de Walter Gropius (1883-1969) y de Mies van der Rohe defensava la sinceritat constructiva mitjançant el no ocultament o fins i tot l’evidencia dels materials constructius, i la claredat de formes i volums. La primera obra d’aquesta corrent fou l’Escola de Hunstanton (1951-1954) dels citats Smithson. Haurien de ser destacades igualment les aportacions de James Frazer Stirling (1926-1992), com és la Facultat d’Història de Cambridge (1966); i de Louis Khan (1901-1974), creador de la sinagoga Mikveh Israel a Filadèlfia (1961-1970)ssss1.