Читать книгу Nunc dimittis. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando онлайн
134 страница из 211
Una segona consideració: qui va escriure el Cours? Fins ara he parlat del Cours sense esmentar-ne l’autor. Ja sé que l’autor del Cours de lingüistique générale és el lingüista Ferdinand de Saussure (Ginebra, 1857 - Vufflens-le-Château, 1913) i que aquesta obra és, encara avui, una obra extraordinària. En la lingüística moderna, potser la que més. I és que, malgrat que el seu estil didàctic la faci semblar una obra on tot està lligat i ben lligat, la lectura del Cours origina tants interrogants que esdevé una obra radicalment oberta, d’aquelles que, precisament perquè no ho resolen tot, acaben essent apassionants.
La història del Cours, molt ràpidament, és aquesta. Saussure, quan era professor a Ginebra, va dictar unes lliçons de Lingüística General els cursos de 1906-1907, 1908-1909 i 1910-1911, que van seguir una trentena d’alumnes que van prendre apunts. I això va permetre que Charles Bally i Albert Sechehaye, dos lingüistes que havien estudiat amb Saussure a París, però que no van seguir els cursos de Ginebra perquè «obligacions personals ens havien impedit gairebé del tot aprofitar personalment aquells darrers ensenyaments» (CLG 1990: 34), fessin servir aquests apunts per publicar el 1916, després de la mort del mestre, el Cours de linguistique générale a l’editorial Payot, amb seu a París i Lausana. Aquesta és una dada que s’ha de tenir en compte. La teoria lingüística saussuriana ens ha arribat de tercera mà: Saussure utilitzava unes notes per fer les seves classes, alguns dels seus alumnes prenien apunts del que explicava i, finalment, Bally i Sechehaye, que també coneixien les notes del mestre, van utilitzar-les juntament amb els apunts per publicar el Cours. Podríem dir que hi ha dues autories i els mateixos editors ho acceptaven: «Sabrà distingir la crítica entre el mestre i els seus deixebles?» (CLG 1990: 36). La recreació de Bally i Sechehaye ens ha permès de tenir una compilació de bona part de les idees saussurianes. A més, l’habilitat amb què van presentar-nos-les ha convertit el llibre en una de les obres fonamentals del segle XX.