Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

10 страница из 100

Conéixer la diversitat dialectal que ens envolta possibilita, com hem vist, que augmente la valoració i l’estima envers aquesta llengua i, al mateix temps, que s’accepte la necessitat de bandejar algunes expressions en benefici de la intercomprensió entre conciutadans. Encara podem afegir un darrer profit: un parlant que coneix la diversitat dialectal pot deduir amb comoditat un concepte essencial per a conviure tranquil·lament amb la diversitat lingüística en general: el registre. Gràcies a aquest concepte, s’adona que hi ha dos grans àmbits d’ús. D’una banda, aquell en què no cal estar gaire pendent de renunciar al parlar local perquè l’interlocutor és del poble, de la família, perquè es parla de temes domèstics o emotius. És el registre col·loquial, privat. D’altra banda, hi ha l’àmbit formal, més públic, en el qual la varietat lingüística ha de ser més neutra i general, on s’ha de desplegar l’estàndard que l’escola i els mitjans de comunicació ens han d’ensenyar a reconèixer i utilitzar. Atés que la ment humana categoritza el món de manera gradual i no discreta, serà factible assumir que aquest parlant capta que hi ha graus diversos de formalitat i col·loquialitat: la doctora pot ser del poble, el mestre dels nostres fills pot ser de la nostra comarca, ens poden fer una entrevista informal a la televisió o la ràdio locals, podem parlar entre amics de filosofia... Aquests àmbits han de ser concebuts com a relativament permeables i flexibles, tant si som en el paper d’emissors com en el de receptors. Novament, conèixer com parla la gent del país permet assumir i desplegar un estàndard flexible i ric en matisos, tant en el grau de formalitat com en el grau d’acceptació de les diverses variants geogràfiques que ara nosaltres ens disposem a descriure.