Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

9 страница из 100

Per tant, acceptar, reconéixer, valorar i estimar una llengua és fàcil quan sabem com és, quan ens descobreixen per què té aquesta i no una altra fesomia, quan aclarim d’on venen les formes que s’utilitzen i com s’explica que les diguem. Estem segurs que no es pot valorar allò que no es coneix. Per això, els autors d’aquest llibre ens hem despernegat i continuarem fent-ho per ajudar a conéixer la variació de la nostra llengua. A més a més, el fet que la llengua col·loquial suscite l’interés de la ciència i puga ser objecte d’estudis monogràfics com aquest coadjuva a incrementar la bona consideració i l’afecte per la pròpia manera de parlar.

L’altre motiu que explica per què incidir en la diversitat no entra en contradicció amb la cerca d’unitat, es troba en la necessitat mateixa d’aquest estàndard. L’escola i els mitjans de comunicació són els dos grans àmbits que empenyen fort envers la necessitat de reduir la variabilitat d’una llengua que es vol utilitzar amb normalitat. També en l’àmbit colloquial es pot percebre aquesta necessitat –sempre que s’use la llengua, és clar: conversar amb desconeguts o amb visitants d’altres terres que també parlen català, adreçar-se a l’administració (a Hisenda, al centre de salut, a l’escola...) requereix una varietat superadora de la diversitat. Si el parlant és conscient de la diversitat lingüística que recorre el país, tot i que la pree i la valore, detectarà a l’acte la necessitat de buscar la manera de comunicar-se més eficaçment en aquests contextos. Augmentarà la probabilitat que siga capaç d’entendre i acceptar que caldrà relegar algunes formes pròpies per aquest motiu. Descobrirà que aquesta renúncia –que podrà ser sovint només parcial– és indefugible si vol un país en què la llengua es normalitze.