Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

13 страница из 100

La segona part del treball ofereix una classificació i descripció de les varietats que conformen els parlars valencians, tenint en compte to-tes les aportacions, molt profuses i detallades, de la dialectologia.

La tercera part està ordenada segons l’estructura tradicional de les monografies dialectals. S’hi descriu, doncs, la fonètica, la morfosintaxi i el lèxic. Aquest apartat requerirà un lector més especialitzat però, al mateix temps, estarà estructurat de manera que la recerca del fenomen siga àgil i estarà caracteritzat per un discurs breu i directe.

Amants de la geografia com som els autors, ara ja queda ben palés que el pal de paller de tot el treball té caràcter geogràfic. No debades els viatges que ens han permés d’enllestir aquest treball ens han ensenyat geografia, ens han mostrat que les fronteres geogràfiques naturals sí que poden esdevenir fites lingüístiques i que calcigar el terreny, conéixer les serres i els barrancs, les planes i els rius, és un gran mètode per a estimar el país, per a estimar les persones que hi viuen i per a estimar, en definitiva, la llengua que s’hi parla i en què es manifesta la cultura. Per això, a banda de detallar sempre la distribució geogràfica de cada fenomen, quan les circumstàncies ho afavoreixen, hem incorporat un darrer capítol amb mapes dialectals generals: l’anomenem «Atles lingüístic dels parlars valencians». El mapa, a color i estèticament ben acabat, aporta una informació detalladíssima a l’especialista, però també informa de manera general del tret investigat i, sens dubte, crida l’atenció i facilita l’assimilació de la informació també al lector menys avesat a aquesta disciplina.