Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн
14 страница из 100
Per a nosaltres, el fet de tenir un coneixement profund del català que es parla al País Valencià ha d’anar lligat a conéixer-ne la geografia. Creiem que el sistema educatiu no ha acabat d’aconseguir que la població es familiaritze amb el nostre relleu, els nostres rius i barrancs, els nostres pobles i les nostres comarques. Per això ens hem proposat d’utilitzar aquesta informació per a descriure els fenòmens lingüístics. Mirarem de ser exhaustius, en la mesura que puguem, en la distribució dels trets per pobles. Açò ho farem de manera especial en l’apartat de caire més especialitzat que es desplega en la tercera part. Utilitzarem el concepte de comarca en moltes ocasions.
La divisió comarcal s’ha establit oficialment fa pocs mesos. Era una decisió política necessària i ens congratulem que a la fi siga un fet. El nostre treball es basa, com no podria ser d’una altra manera, en aquesta comarcalització proposada per la Generalitat Valenciana i publicada en un mapa a escala 1:300.000 que va ser encarregat l’any 2016 per la presidència de les Corts Valencianes, en el marc dels actes de commemoració del 25 d’Abril. Certament, les diverses propostes de comarcalització que hem conegut fins ara discrepaven bastant, per la qual cosa hi havia localitats que estaven adscrites a una o altra comarca segons les alternatives. S’hi barrejaven criteris geogràfics, lingüístics, econòmics, etc. Tot i que la proposta oficial posa fi a aquestes diferències, s’ha de dir que presenta alguna divisió controvertida que discrepa de vegades del sentiment local. No cal dir que no volem polemitzar ni ofendre ningú i, per això, almenys volem esmentar les més destacables, malgrat que no les reflectirem en els mapes: l’adscripció de Vilafranca i Catí als Ports, i no a l’Alt Maestrat; l’adscripció de les Coves de Vinromà, Vilanova d’Alcolea, la Serratella i la Torre d’en Doménec al Baix Maestrat i no a la Plana Alta; l’adscripció de Biar, Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada a l’Alcoià i no a l’Alt Vinalopó; i, finalment, l’adscripció de Guardamar al Baix Segura i no al Baix Vinalopó.