Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн

5 страница из 67

En aquest punt cal tenir presents les categories que sobre la transformació dels llocs en espais va plantejar Michel de Certeau: «un lloc és l’ordre (qualsevol) segons el qual els elements són distribuïts en les relacions de coexistència (…), una configuració instantània de posicions. Implica una indicació d’estabilitat», mentre que

hi ha espai a partir del moment en què es prenen en consideració els vectors de direcció, les quantitats de velocitat i la variable del temps. L’espai és un encreuament de mobilitats. Està, d’alguna manera, animat pel conjunt de moviments que s’hi desenvolupen. Espai és l’efecte produït per les operacions que l’orienten, el circumstancien, el temporalitzen i el porten a funcionar com a unitat polivalent de programes conflictuals o de proximitats contractuals. L’espai seria al lloc el mateix que li esdevé al mot quan és dit, és a dir, quan es troba de ple en l’ambigüitat d’una realització, transformat en un terme rellevant de múltiples convencions, plantejat com l’acte d’un present (o d’un temps), i modificat per les transformacions degudes a successives proximitats. A diferència del lloc, en ell no hi ha ni la univocitat ni l’estabilitat d’allò «propi».