Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн

10 страница из 67

Caldria, doncs, tornar als llocs potser sense voler per trobar una memòria que no sabem que tenen, que no sabem que tenim; i no fóra bo que aquest retorn fos simplement propiciat per una mera renovació urbanística o una melangiosa enyorança no pas d’un temps anterior sinó d’edats prèvies de falsos malencònics. Ni per cap renovació, en realitat. Caldria assumir que, a tot arreu, hi ha el que l’antropòleg de Chambéry anomena «llocs opacs»:

Sota l’escriptura fabricant i universal de la tecnologia romanen els llocs opacs i tossuts. Les revolucions de la història, les mutacions econòmiques, les barreges demogràfiques hi són estratificades i hi romanen, entaforats en els costums, els rituals i les pràctiques espacials. Els discursos llegibles que els articulaven no fa gaire han desaparegut, o no han deixat en el llenguatge més que alguns fragments. Aquest lloc, en la seva superfície, sembla un collage. En realitat, es tracta d’una ubiqüitat en la densitat. Un amuntegament de capes heterogènies. Cadascuna, com la pàgina d’un llibre deteriorat, reenvia a una manera diferent d’unitat territorial, de repartiment socioeconòmic, de conflictes polítics i de simbolització identificatòria.ssss1