Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн

9 страница из 67

Per això caldrà interrogar, fins i tot, llocs molt coneguts, ciutats senceres que tothom coneix perfectament, per endinsar-se en el seu palimpsest, tot entenent, com ho fa Michel de Certeau, que tot lloc és un lloc estratificat, que «el lloc és un palimpsest. L’anàlisi erudita no en coneix més que el darrer text, que no és efecte sinó de les seves decisions epistemològiques, dels seus criteris i dels seus objectius».ssss1 Claudio Magris, que parlaria més aviat de sediments, com en els rius, incorpora el viatge a aquesta reflexió: si «El viatge en l’espai és alhora un viatge en el temps i contra el temps», «un lloc també és temps condensat, temps múltiple. No és únicament el seu present, sinó també el laberint de temps i èpoques diverses que s’entrellacen en un paisatge i el constitueixen»; en això, segons l’escriptor de Trieste, l’individu no és diferent. I la figura de l’escriptor seria la que consideraria que «el viatge-escriptura és una arqueología del paisatge».ssss1 Del paisatge i d’un mateix.