Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн

11 страница из 67

La literatura seria una manera de relacionar-se amb la densitat, amb l’opacitat dels llocs, en un esforç que també seria relacionable als no llocs o als contraespais o heteroespais, en l’accepció foucaultiana,ssss1 en tant que espais oberts i tancats alhora, com un espai que pot contenir-ne d’altres, que pot implicar-ne d’altres fins i tot més enllà de les seves contradiccions, temporals i tot.

Si, com escriu Reyes Mate, «memòria significa considerar el passat declarat insignificant com a part fonamental de la realitat»,ssss1 si tenim present que per a Benjamin «la memòria s’assembla als raigs ultravioleta capaços de detectar aspectes mai no vistos de la realitat»,ssss1 la literatura, i especialment en la seva textura autobiogràfica o assagística, pot ser concebuda com va ser escrita: per aconseguir que aquesta visibilitat esdevingui legibilitat, que la seva relació amb els llocs els faci significar incessantment.

En aquest punt la definició d’ètica dels espais no es pot aïllar de la concepció de la mirada moral, o de la memòria moral, i fa necessari afegir algun element determinant, que per a Josep Pla és la por, com per a Walter Benjamin seria l’instant de perill, que posa en moviment el sentit, o que entén el sentit com a moviment: