Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн

16 страница из 67

La resposta a aquesta interrogació és la literatura. En aquest sentit, la descripció ha de ser considerada com una peça clau de les possibilitats narratives de la memòria dels llocs. No tant per aconseguir una reconstrucció, o una restitució dels indrets, com per establir una relació de necessitat de fer-se’n càrrec, i amb aquest gest de recolliment dels llocs, recollir també la seva potència imaginativa, sense oblidar que tota descripció es relaciona tant amb l’objecte descrit com amb els llenguatges amb què ha estat considerat abans. També el llenguatge amb què els havíem oblidat.

El far de Løndstrup és un assaig sobre la relació entre l’espai i la literatura, especialment les formes autobiogràfiques de la literatura. El punt de partida d’aquest llibre, doncs, és doble: d’una banda, caldrà realitzar una profunda reflexió sobre el sentit del relat i l’assaig autobiogràfic, insistint en un aspecte que la teoria de l’autobiografia no sol considerar: la seva relació amb l’àmbit material en què aquesta escriptura es dóna. Des d’aquesta consciència de l’espai, que implicarà reflexions també sobre el paisatge i el desplaçament –viatge, migració, exili; però també la figura del flâneur–, es mostrarà la manera com la possibilitat d’escriure un relat autobiogràfic queda transformada precisament per aquesta intensificació de la relació amb l’espai. Per tant, no es tracta d’analitzar la representació de l’espai, sinó la seva capacitat de modificar, de constituir el discurs. Això lligarà amb l’altre aspecte fonamental d’aquest assaig: la constatació del paper fonamental d’aquesta relació en els discursos crítics sobre la modernitat, tenint present que els relats autobiogràfics que més importància han donat a l’espai constitueixen un ventall heterodox dins la modernitat mateixa que permetrà mostrar algunes de les seves paradoxes menys visibles.