Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн

17 страница из 67

Si cal parlar a partir de llocs, el que dóna títol a aquest assaig i l’inspira, el far de Rubjerg, és al nord de Dinamarca, a Løndstrup, en una contrada plena de dunes i tossals sorrencs sotmesos a un vent fortíssim i constant que modifica i constitueix el paisatge, i n’altera l’orografia –si és que es pot arribar a parlar d’orografia– i la geografia.

Quan aquest far es va construir, la línia del mar raïa a un centenar de metres de distància; en l’actualitat, la línia del mar és a tocar mateix dels fonaments del far, que està pràcticament colgat sota una duna mòbil que hi ha trobat ancoratge. Primer van quedar ensorrades les cases i instal·lacions que hi havia a sota; lentament, però de manera imparable, la duna va anar ensenyorint-se de tota l’edificació i a hores d’ara només es pot veure la part superior de la torre, amb el punt de llum cegat, que ja no fa de balisa, però que roman encara visible en la seva part més alta, si més no mentre no quedi completament oculta, com a referència del passat d’un paisatge i de la derrota de l’home, que tanmateix s’hi reconeix com a història.