Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн
13 страница из 67
L’espai es relaciona amb la memòria moral com a esdeveniment, sorgeix de la sensació ineludible d’estar a punt de perdre el que estem veient, la manera com ho veiem, que participa també de l’excepcionalitat i el desbordament, però que sobretot es relaciona amb la desaparició.
La memòria determina la forma dels espais; especialment en l’espai canviant per definició, la ciutat, la memòria exerceix un paper de resistència a la transformació com a forma de destrucció, més que d’oblit, del passat. Més enllà de la commemoració, que converteix un indret en un emblema, resulta interessant en aquest punt la història invisible, imperceptible dels llocs, però que permet que continuïn existint. A París hi ha un exemple molt clar que pot ajudar a comprendre aquesta idea: el Chemin de Fer de Petite Ceinture. Es tracta d’un antic ferrocarril de circumval·lació que fa la volta sencera a la capital de França, una mica més endins de l’actual Boulevard Périferique, enllaçant tots els barris dels afores. Quan es va inaugurar en el segle XIX, i fins als anys trenta del XX, era un mitjà de transport molt popular, no sols pel seu recorregut circular, sinó perquè posava en relació les línies de les grans estacions cèntriques entre si. La irrupció del metro, no sols amb un tipus de servei més urbà sinó també amb pressions polítiques de les companyies a les autoritats, va fer que el Chemin de Fer de Petite Ceinture s’enfonsés. Tot i que algun tram va ser recuperat per l’actual servei del RER, i algun altre s’ha convertit en jardí improvisat –la Petite Ceinture és una mena de jardí secret de París, un bosc lineal amb una llum d’aquari filtrada pels arbres que, a banda i banda, han crescut fins a aixecar un túnel de silenci–, la infraestructura ferroviària continua existint, com un Ring vienès però ruïnós, testimoniatge d’un segle abandonat i d’un segle d’abandonament. De la mateixa manera que Viena va construir el Ring i hi va quedar empresonada a dins, París va abandonadar-se a si mateixa dins d’un anell de ferro fet malbé, que podria ajudar a explicar per què la capital de França travessa, a hores d’ara, un dels seus moments més difícils. Tanmateix, qualsevol humil fragment de balast de la Petite Ceinture conté tanta història de París, i fins i tot de França i d’Europa, com les pedres de marbre del monument més altiu: aquesta infraestructura ferroviària va ser clau, per exemple, per a l’entrada dels nazis a París, el 1940.