Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн

7 страница из 67

Aquesta qüestió, però, esdevé molt més complexa encara, si és possible, quan la relació amb el lloc queda travessada per la condició de l’exili; no sols pel fet que, gairebé de manera tautològica, l’exili implica una presència en un lloc determinada per l’absència imperativa d’un altre, i la relació que amb aquest darrer es manté, sinó per la dificultat per a establir, des de l’exili, les relacions amb els petits espais, dominat com és l’exili per les grans caracteritzacions de la despossessió: la terra del transterrat o del desterrat, la pàtria de l’expatriat, la ciutat del deportat, no tenen ben bé un terme equiparable pel que fa al barri, al carrer, a la casa, a l’habitació pròpia. En canvi, hi eren, quan l’exiliat hi era i no n’era; constituïen la seva quotidianitat imperceptible que, irrescatable, esdevé difícilment enunciada. Pot ser que en aquests llocs hi hagi aspectes de la definició d’exili que esperen la seva explicació, hi ha maneres de considerar-los com a llocs de la memòria i, per tant, que puguin també sumar-s’hi, sense monumentalitats ni solemnitats, incommemorables perquè el seu temps pertany a un calendari que fa tard als llocs de la història.