Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн

56 страница из 67

Potser una clau interpretativa d’aquesta aparent contradicció la trobem en la comparació entre el primer gran llibre de reportatges literaris de Pla, el ja esmentat Madrid. Un dietari, i el resultat del seu primer gran viatge a París, les cròniques del qual són un indici força aclaridor de les distincions que fa Pla.

Cal tenir present la diferent naturalesa d’aquests dos viatges, encara que els faci com a corresponsal, amb molt poc temps de diferència, entre 1920 i 1921. Tant el viatge a Madrid com el viatge a París –dels molts que va fer i explicar al llarg de la seva vida a aquestes dues ciutats– els fa com a periodista. Però mentre el viatge a la capital d’Espanya es realitza sota el signe de la prioritat política, o intel·lectual-política, en el cas del viatge a la capital de França, el seu caràcter és intel·lectual-literari. En el cas de Madrid, la descripció forma part d’una discussió –que les versions dels anys cinquanta i seixanta actualitzarien–, mentre que en el cas de París, el debat intel·lectual s’articula amb la descoberta de noves formes literàries i la confirmació del que la lectura de la premsa i la literatura francesa li havia anat suggerint en els anys anteriors; i és amb aquestes formes amb el que s’estableix un diàleg que, per molta curiositat que produïssin en el seu ànim algunes pàgines d’Azorín, de Pío Baroja, fins i tot de Julio Camba, no podia desenvolupar-se en el cas del viatge a Madrid. A més a més, hi havia, en la corresponsalia a París, un sentiment de continuïtat –en la refutació– literària amb Desde el Molino, de Santiago Rusiñol, que calia respectar i superar alhora. L’impressionisme de Rusiñol havia obert una porta que Pla, necessàriament, ha deixat enrere; però cal assenyalar, en tots dos casos, el fet d’escriure sobre París com uns periodistes singulars, en un moment també singular de les seves trajectòries: Rusiñol en un moment en què descobreix la seva escriptura periodística com una interrogació fundacional sobre el camp literari i intel·lectual català a partir de l’experiència del camp artístic parisenc; en el cas de Pla, a partir de la consciència de l’existència d’un camp literari ja plenament constituït a Catalunya, que li permet incidir en la importància de les lletres franceses sense haver d’entretenir-se a presentar-les. A Gaziel, per raons diferents –la Gran Guerra– li havia passat una cosa semblant, però que la força dels esdeveniments organitza d’una altra manera en Diario de un estudiante en París.