Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн

54 страница из 67

m’hauria agradat de viure en un ambient literari caracteritzat per una gran profusió de documents personals: memòries records, reminiscències –que són les ombres de les ombres dels records–, biografies, correspondències, retrats literaris. (…) La literatura no és més que un esforç contra l’oblit. (…) El gran problema d’un escriptor arrelat en un país és contribuir a la lluita contra l’oblit.ssss1

De fet, no deixa de sorprendre la manera com s’expressa aquest desig, perquè, comptat i debatut, el gruix de la literatura catalana de començaments del segle XX es caracteritza precisament per no ser una altra cosa que això, amb una especial preeminència del periodisme literari. Ara bé, cal entendre aquí que el periodisme literari és una sòlida estructura literària en el cas de la literatura catalana –com en el cas de la literatura vienesa en un altre sentit– en virtut d’una excepció. Tal com el concep el mateix Pla al prefaci de La vida amarga, el vincle entre periodisme i narració ni és fàcil ni està mancat de renúncies, tensions, derrotes. Però d’aquí ve també una part important de la seva força: