Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн

49 страница из 67

A El quadern gris, el llibre que sorgeix d’aquell temps d’observació entotsolada en la imminència de la mort, Pla es planteja els horitzons de la seva obra en una sola frase: «Si jo pogués imitar, crear un altre món, imaginaria aquest món mateix».ssss1 Pla considera que la seva única esperança és redescriure el món que li ha tocat viure, i com a resultat d’aquest esforç, el món mateix romandria idèntic.

Això concilia el fet que l’activitat memorialística sigui necessàriament redescriptora de la realitat que envolta l’individu i, alhora, preservi, intactes, fragments d’aquesta realitat, rescatats per la redescripció de manera assagística. Com escriu Adorno, el pensament assagista té la seva profunditat en la profunditat amb què penetra en les coses, no en la profunditat amb què les redueixi a altres coses. Partir del real, a la recerca de l’emoció entranyable, i, un cop assenyalada, deixar el real novament a la disposició de qui el vulgui trobar en les seves pàgines, fetes realitat.ssss1 Allà on la descripció troba el seu límit, allà on ensopega amb les coses que no es deixen sotmetre sinó a través d’un gran esforç d’escriptura, comença la narració. La relació amb les coses és radicalment subjectiva: és el que Pla anomena realisme sintètic. Una voluntat de realisme que és conscient d’estar triant, de la realitat, uns fragments on condensar la visió i situar l’esforç de la paraula, amb la major gràcia possible.ssss1 Un esforç que, tanmateix, també davant les coses, com davant la intimitat, sovint pot trobar-se impotent: «la intimitat és inexpressable per falta d’instruments d’expressió».ssss1 La utilitat darrera de la literatura ja només pot ser íntima: penetrar en les coses i, alhora, deixar-se penetrar per elles; fecundar les coses, deixar-se fecundar per elles, sempre a la recerca d’un esdeveniment on no tot estigui perdut: l’escriptura.