Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн

46 страница из 67

El lector català, però, pot fer dialogar aquest passatge amb unes pàgines molt especials de la literatura catalana: les cròniques que Santiago Rusiñol va escriure des de París per a La Vanguardia, després recollides a Desde el Molino, i que signifiquen un punt d’inflexió en el modernisme literari. En aquelles cròniques, la publicada el dia 7 de juny de 1892 sota el títol «El cementerio de Montmartre», ens fa recórrer el mateix itinerari: «La plaza de Clichy está unida con la calle de Clignancourt por un Puente de Hierro, sostenido por fornidas columnas y adornado con barandas de entrecruzados tirantes», i després de descriure l’agitació urbana que omple de cotxes, carros i obrers la vorera i el carrer, el cronista apunta que:

El movimiento es incesante y mucha la vida en lo alto de aquel puente: creyérase el cauce de un río que, bajando de los arrabales, mana humanidad hacia el gran mar de París; una arteria de su cuerpo o un nervio motor de su cerebro. Diríase también que ese barullo de un mundo que se mueve ha de ser interminable, si no recordara la muerte el cementerio que se extiende bajo sus columnas, como amplia llanura de quietud y de reposo.