Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн

47 страница из 67

Allí por uno de esos contrastes que la casualidad combina, al lado del trabajo incesante reina el descanso eterno; al lado de la agitación de la vida, el sueño de la nada; las chimeneas levantándose detrás de los muros, recuerdan la lucha por la existencia, y las cimas de los cipreses y las copas de los árboles, cobijando bajo su sombra miles de tumbas y asomando sobre el arroyo, mirando al pueblo que pasa, invítanle a descansar sobre los lechos de piedra.

Finalment, amb la mirada distant del pintor de la vida modernista, però també de l’estranger, afegeix que mentre tothom accelera el pas sobre les tombes, només el curiós foraster s’hi entreté. I ho escriu.

Modiano, en canvi, no s’hi entreté, malgrat que és un narrador de passes lentes. En aquest cas, la lectura, de manera sobtada, rescabala de la mancança narrativa, però no sabem fins a quin punt, i no és possible descartar que la descripció –si s’hagués fet– exigís nous girs narratius.

Si la descripció hi juga algun paper en aquest sentit és perquè, com ha assenyalat Phillipe Hamon,ssss1 la descripció és metaclassificació; és text de classificació que classifica i organitza una matèria ja segmentada per altres discursos. Abans de classificar el món, abans de ser escriptura del món, la descripció és re-escriptura d’altres sistemes de classificació. Reticulació textual, reticulació del lèxic, abans que res la descripció és la reticulació d’un extratext (classificacions, discursos enciclopèdics, vocabularis especialitzats, els diversos texts del saber oficial sobre el món, categories ideològiques…) ja reticulat i racionalitzat. Això significa que mai no podrà haver-hi dues descripcions iguals del mateix fet donat. Per això, les necessitem totes.