Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн

44 страница из 67

El passatge està certament ben resolt, en la novel·la; però cal tenir present que la protagonista d’aquesta passejada viu a l’entorn de la Rue Caulaincourt. Aquest altre carrer és una mena de ronda de Montmartre pel nord, per la banda de Clignancourt, quan la ciutat torna a ser plana. Comença a l’est del turó dels bohemis i, fent diverses giragonses, arriba fins al seu vessant oest, fins al cementiri nou de Montmartre, que travessa amb un pont d’estructura metàl·lica que permet enllaçar amb el bulevard de Clichy a l’altura del Lycée Jules Férry, que té una importància decisiva en la peripècia vital de la protagonista, que no podia eludir de cap manera aquest trànsit pel pont sobre les tombes del carrer Caulaincourt. Unes tombes, a més a més, perfectament visibles, perquè es tracta d’un pont de caràcter gairebé ferroviari, amb unes gruixudes bigues a banda i banda que, en el seu entramat d’acer, formen com uns finestrons amb forma de rombes que emmarquen les làpides i les creus, i fan ben visibles alguns panteons modestos.