Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн

40 страница из 67

Però què desapareix quan desapareix la descripció? Què han perdut, què perden, ara com ara, els narradors parisencs, cada ratlla que escriuen segons aquests dicteris intangibles?

Una possible resposta la trobem en Dans le café de la jeunesse perdue, de Patrick Modiano. Un bon narrador, no hi ha dubte, però que ens forneix un exemple a contrario. El plantejament d’aquesta novel·la és certament curiós, ben travat, alternant les veus narratives i punts de vista sobre la protagonista amb els diversos espais en què l’acció i la meditació discorren: la part més al nord de Montmartre, de l’altra banda del turó, tocant a Clignancourt; l’entorn del Carrefour de l’Odéon, a la rive Gauche, però no pas als seus locals de més anomenada; i certs carrers modests de Montparnasse. Bo i defugint els grans Boulevards, o els indrets més emblemàtics de cadascun d’aquests entorns, les localitzacions del relat resulten absolutament precises –amb el marge de ficcionalització necessari per tal que el Cafè de la joventut perduda no existeixi, atès que ha de representar qualsevol cafè imaginable pel lector. Tot ve a ser una mica «En sortant de chez lui, je marchais vers la station de métro Porte-Maillot, et nous nous sommes croisés tout au bout de l’avenue de la Grande-Armée», «Il suffisait de marcher tout droit jusqu’a la rue Chalgrin»; «Un chien nous a suivis le long de la rue de Rivoli jusqu’a Saint-Paul», o bé, si es volen més detalls, «je n’habitais pas tout à fait le quartier de Val-de-Grâce, mais un peu plus bas dans l’immeuble du 85, boulevard Saint-Michel». La qual cosa no impedeix, però, alguns moments en què no tot està tan clar: