Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн

41 страница из 67

Imaginem que hom us hagi portat allà, amb els ulls embenats, que us hagi instal·lat en una taula, aixecat la bena i deixar-vos alguns minuts per respondre a la següent pregunta: En quin barri de París esteu? Us seria suficient amb observar els vostres veïns de taula i escoltar els seus raonaments i potser hauríeu pogut endevinar: en els paratges de la plaça de l’Odéon, que jo imagino també sempre melancòlic sota la pluja.ssss1

Tot és així de denotatiu, fins al punt de ser endevinable a partir d’uns trets invisibles. Tot s’indica, tot s’assenyala, s’anomena pel seu topònim, i prou. Tot hi queda evocat, en els noms propis de lloc. Proustianament? Des del punt de vista del narrador –especialment pel que fa a un personatge que delinea en el mapa els itineraris d’arribada al Café Le Condé dels diversos habitués– és clar que sí. Però no es limita a aquest personatge. Tot el llibre s’articula sobre llocs designats en tant que habitats, en un cert sentit, també pel lector. És suficient? No sempre.