Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн

45 страница из 67

Durant pàgines i pàgines cal esperar el diàleg entre aquestes dues passejades entre tombes; però no es produeix. De fet, des de la pàgina seixanta-quatre ja era impossible, perquè estava clar que la narració contenia un error fatal que ho feia impossible: «després del pont Caulaincourt, just allà, darrere del cementiri». No: a sobre el cementiri. On, de fet, es troba la narració cinc pàgines després: «Caminàvem en silenci. Al bell mig del pont de Calaincourt, vaig sentir que em deia (…)». No es fa cap esment del fet que la conversa es dóna just a sobre de les tombes, enmig d’un carrer convertit en un pont sobre un cementiri. Tret que la confiança en la designació arribi aquí a un extrem massa inversemblant –atès que no s’ha fet així en el cas del cementiri de Montparnasse–, podem concloure que és la desaparició de la necessitat de descripció el que impedeix el diàleg entre els morts d’una part i l’altra de la ciutat, un diàleg que només pot fer-se en la lectura, sobreinterpretant la narració, o portant a l’extrem la pregunta hermenèutica sobre què necessita saber un lector per a comprendre el text que llegeix. Des del punt de vista de l’autor, si Modiano hagués pressentit la necessitat de descriure aquest vagabundeig nocturn de la protagonista, potser li hauria calgut revisitar aquest pont per tal d’afuar la seva narració, i hi hauria entrevist la necessitat del narrador d’establir la relació entre totes dues caminades. La renúncia a la descripció té com a conseqüència la pèrdua d’una oportunitat narrativa important.