Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн

35 страница из 67

Georg Simmel considera el paisatge una obra d’art in statu nascendi, determinat per una visió tancada en si experimentada com a unitat autosuficient, entrellaçada tanmateix amb un estendre’s infinitament més llunyà, que flueix diferidament, compresa entre fronteres que no existeixen per al sentiment de totalitat subjacent a la natura; una visió que enderroca constantment les autoimposades barreres. El paisatge, separat i autonomitzat, és espiritualitzat per l’obscura saviesa sobre aquesta connexió infinita, de la mateixa manera que l’obra d’un home es troba davant nostre com una imatge objectiva, autoresponsable i, tanmateix, continua estant en un entrellaçament difícilment expressable amb tota l’ànima, amb tota la vivacitat del seu autor, portada per ell i recorreguda en forma encara perceptible. La natura, que res no sap d’individualitat, és reconstruïda per la mirada de l’home que divideix i que conforma allò dividit en unitats aïllades en la corresponent individualitat del paisatge.ssss1 El sentiment del paisatge és una i la mateixa cosa que la unitat visual del paisatge.