Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн

34 страница из 67

Capficat en aquestes reflexions i sense notar els sotracs del camí, vaig arribar, nit entrada i amb la grata companyia de la lluna plena, al modest alberg d’on havia partit de matí. I mentre els criats preparaven el sopar, em vaig retirar a soles a un apartat racó de la casa per a afanyar-me a escriure’t de seguida aquesta lletra, car temia que, si ho ajornava, el canvi de lloc potser canviaria els meus pensaments i refredaria el meu propòsit de ferho. Podeu veure, doncs, pare estimadíssim, que no vull que res meu et quedi amagat, que no sols et descobreixo la meva vida sencera, sinó fins i tot cada un dels meus pensaments.ssss1

D’aquest fet podem desprendre que els llibres –la lectura– ja van estar presents de manera constitutiva en la primera manifestació de descoberta del subjecte autònom a través del paisatge, i que el llibre –l’escriptura– esdevé imprescindible perquè aquest esdeveniment prengui sentit en la forma, que no té per prioritat representar altre indret que el seu lloc d’enunciació en transformació: l’individu. D’aquí que els enunciats responguin de la inaprehensibilitat de l’ésser que es desvela com a inaprehensible. Pert tant, no ens ha d’estranyar que la mirada sobre el paisatge sigui sempre una mirada lletrada, però que la lletra no tingui com a prioritat la descripció d’allò que veu, sinó, a l’estil de Montaigne, la mesura de la mirada.