Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн

55 страница из 67

Aquest és un llibre de literatura narrativa, que és la literatura que m’hauria agradat de cultivar si no m’hagués dedicat al periodisme, és a dir, si la dispersió angoixant del periodisme m’ho hagués permès. Però no fou possible. El problema de saber si hauria tingut alguna habilitat per dedicar-me a la narració està, naturalment, per veure. L’interès, el gust, per aquesta classe de literatura, el sentia. Però això és tan poca cosa! Sóc dels qui creuen que tota posició, diríem literària, prové d’una capacitat personal per la intuïció de la realitat exterior servida per una llarga, permanent, inacabable experiència d’observació, de memòria i de treball. (…) El periodisme té una cosa bona: obre un camp vastíssim a l’observació i provoca contactes humans molt variats, alguna vegada plens d’interès. A les persones propenses a vagabundejar i a sentir-se una ombra tènue i inconsistent que passa, un moment, sobre la terra –i aquest és el meu cas– els permet, a més a més, quan el propi signe monetari té una certa duresa, desplaçar-se ad libitum.ssss1