Читать книгу Nunc dimittis. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando онлайн

181 страница из 211

Ferrando també ha sabut contextualitzar el paper de la revista L’Avenç a finals del segle XIX en relació amb l’entorn cultural i polític de Catalunya (Ferrando 2006a: 218-222) i ha insistit en les intervencions en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana de 1906, prestant una atenció especial a les aportacions valencianes (Ferrando 1988); esdeveniments històrics que obrin la porta a la tasca codificadora de Pompeu Fabra, sota els auspicis de l’Institut d’Estudis Catalans.

2.EL MODEL DE LLENGUA EN EL SEGLE XX I XXI

La figura de Pompeu Fabra i la transcendència de la seua obra per al conjunt de la llengua catalana no ha passat per alt a Ferrando. De fet, són freqüents les seues al·lusions al gramàtic i les anàlisis sobre la relació del model de llengua propugnat per Fabra i l’adaptació valenciana. L’aportació fabriana és analitzada de manera específica en alguns dels seus estudis (Ferrando 1993a, 1998a, 2000a) i, com veurem més avant, és un referent continu en els altres treballs sobre el model de llengua.