Читать книгу Nunc dimittis. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando онлайн

182 страница из 211

Per a Ferrando (1993a), Fabra té la virtut de codificar la llengua superant les polèmiques sobre el model de llengua (acadèmic / català que ara es parla) i pensant en una «llengua nacional» i moderna sobre la base de la depuració del barceloní, però amb certes concessions a la variació dialectal. De fet, la presència dels dialectes territorials en l’obra de Fabra és un altre dels temes que abordarà amb profunditat el nostre autor en un nou treball (Ferrando 2000a). En aquest estudi, Ferrando, tot i destacar les virtuts de Fabra, es mostra crític amb el significat real de la proposta normativa fabriana des d’un punt de vista dialectal, i es distancia de la complaença que sovint emmarca l’estudi de l’obra fabriana. Per a ell, l’interés de Fabra pels dialectes respon a un projecte de nacionalització de l’ortografia, però alhora el fet que aquest projecte només té garanties d’èxit si parteix de Catalunya, decanta la balança cap al barceloní, centre econòmic, polític i cultural. Aquesta circumstància al mateix temps comportarà una discriminació de la zona catalana nord-occidental. Aquesta convicció també fa que els dialectes es convertisquen en subsidiaris; de fet, les bondats del caràcter composicional, polimòrfic i policèntric de la normativa, són matisables per a Ferrando (2000a: 334). Segons ell, la integració de trets compartits per altres dialectes devia estar més motivada per la coincidència amb la llengua medieval que no per la vigència de determinats trets en els dialectes. El polimorfisme es restringia bàsicament a aspectes morfològics de la conjugació verbal. I la invitació als balears i als valencians a fer el seu camí de depuració sembla tenir una motivació aglutinadora, «en el fons de la seua actitud, subjau la convicció que valencians i balears, a la llarga, adoptaran la “llengua comuna” conreada al Principat» (Ferrando 2000a: 334-335). Les paraules de Ferrando (2000a: 335) que reproduïm a continuació sintetitzen perfectament la seua anàlisi: