Читать книгу Nunc dimittis. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando онлайн

183 страница из 211

Cal matisar, doncs, la pretesa doctrina composicional, polimòrfica i, sobretot, policèntrica de Fabra. La composicionalitat deriva, en gran mesura, del recurs a la llengua medieval, és a dir, del criteri d’historicitat. El polimorfisme és selectiu i d’abast geogràfic restringit. El policentrisme és bàsicament estratègic i teòric.

Notem que l’actitud crítica i no complaent de Ferrando a l’hora d’analitzar la influència dels dialectes diferents del central en la codificació fabriana, s’explica dins d’un context en què els personatges valencians implicats en el procés d’adaptació de la normativa fabriana no acaben de sentir-se còmodes amb les solucions fabrianes. Un dels objectius de Ferrando, com veurem tot seguit, serà estudiar aquests personatges.

2.1El paper dels divulgadors de la normativa fabriana al País Valencià fins a la mort de Sanchis Guarner (1981)

A través de l’anàlisi de l’obra gramatical i de la ideologia lingüística dels principals prohoms de la filologia valenciana, els estudis de Ferrando ens permeten saber quines han sigut les tendències ortogràfiques, gramaticals i lèxiques que han predominat al País Valencià d’ençà de la codificació fabriana.