Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

98 страница из 100

c) l’ensordiment de sibilants propi del val. cent. (metxe, txermà, cossa) té el reflex en l’aragonés (chirmán, casa) i, pel que fa a la consonant alveolar, en espanyol i italià de Roma (casa, cosa);

d) la despalatalització de la fricativa palatal sorda /∫/ en [s], pròpia del val. sept. i d’una part del val. tort. reapareix en occità: caissa, peis;

e) la palatalització pròpia d’una part del val. merid. [∫] en mo[∫]ca i a fo[∫]ques és estàndard en portuguès (mo[∫]ca, e[∫]curo).

Morfologia

a) l’article salat de Tàrbena, d’origen mallorquí, és normatiu en sard (su cane, sa taula);

b) la forma de l’article masculí plural que sentim a la Vall de Biar, a Guardamar i a diversos pobles de la Marina Baixa (i també en pallarés) les cavalls correspon al francés estàndard les chevaux; l’article masculí lo, los del val. tort., que s’estén pel nord fins al nord-occidental i tarragoní, i apareix també en alguerés és la norma en asturià i espanyol (los);

c) les formes dels demostratius d’una part del val. merid. i sept. i de tot el val. cent., ixe/ixa, corresponen a l’aragonés ixe/ixa;