Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

96 страница из 100

La presència d’anglicismes en valencià es limita només al lèxic relacionat amb els materials de construcció, que devien entrar pels ports marítims: blèc ‘quitrà’, a partir de l’anglés black (val. merid. i val. alac. costaner); bric (val. mall.), blic (Sumacàrcer, Pego) i també brica ‘rajola’ (Sant Mateu, Vilafranca); congrí ‘formigó’ (Pego); pórlan/pórlam ‘ciment’ (val. gen. llevat del val. alac.).

El parlar de l’Illa Plana, influït pel genovés, manté recialles de la llengua que parlaven els seus avantpassats: así o asín ‘eriçó de mar’ és el mot lígur zin [ziŋ], que té el mateix significat; faula ‘cranc’ prové del lígur fàulu o fòulu; birro ‘falzia’ procedeix de sbirro (literalment ‘agutzir’) però aplicat a l’ornitònim presenta una àrea compacta en la zona originària; bavalosa ‘bavosa’ ve, potser, de *babaruza, actualment babàuza; xama ‘déntol’ és el mot lígur sciamma, amb el mateix significat.

A banda dels mots genovesos, hi ha molts italianismes en les localitats de la costa per influència de les varietats italianes a través de la pesquera (Llorca i Segura-Llopes, 2003): alatxa, aletxa, letxola, sangatxo.