Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн
94 страница из 100
Certs castellanismes tenen una alternativa local molt interessant des del punt de vista de la creació lèxica. Així, per exemple, el general bocadillo té aquests sinònims: rua o ruga (val. sept.), cantell (Algar de Palància, Algímia de la Baronia, Alfara d’Algímia, Estivella), cantó (Benaguasil), berena (Aín, Suera, Tales), panet (Gata), entrepà (Massanassa, Nàquera); i cera o baldosa ‘vorera’ es diu penya (Monòver), rejola (Novelda) o ambor (Benaguasil).
Per un altre costat, cada varietat del valencià, de vegades, presenta castellanismes més o menys específics. En val. alac., tot i que no de manera generalitzada, se senten formes com ara abanico, assul, berenjena, cangrejo, cura, golondrina, laço, llevar, llimpiar, madrugà, mueble, rincó, sacar, surc, trença, unya i, fins i tot, més localment almendra, cerca, cutxara, garbanço, llegar, pajarita, quesso, reló, sapato, sin, socato i tarde. En val. merid. se n’arrepleguen també alguns com ara bassura, cervessa, ciruelo, peine, pisso, rúbio, tovillo, comedor, cutxillo (aquest només a Alcoi i l’àrea d’influència més directa). En val. cent.: Alicant, barato, bassura, càrcel, lenteja, palmito, peca, rincó, rúbio, sacaora/ sacacaldo/casso ‘cullerot’,3 tiesso, tovillo; caixó ‘calaix’ i madera són propis del val. cent., val. merid. i val. alac.; antes de tot el valencià, llevat de la major part del val. alac. i la zona fronterera del val. cent.; més cap al nord hi ha Alicant, barato, bolsillo, feo, limpiar o llimpiar, tiesso, tovillo, peine, rúbio, surra i, més localment, canció, empujar, rià ‘riuada’.