Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

89 страница из 100

Un poc més avant, a Oriola, referint-se a un greuge entre murcians (els «castellans») i els oriolans («els catalans»), s’escriu:

Et encara fan pus gran desonestat que·n los actes que donen a les parts pledegants fan de ço que donen al Castellà en hun full de paper, posen al Català en tres fulls, per forma que, per hun florí que el Castellà pach, lo Català ne paga quatre florins. En axí que la justícia dels catalans és perida.

El cronista oriolà mossén Pere Bellot escriu el 1620 sobre una carta del municipi d’Oriola en què hom es queixa, l’any 1491, del tracte rebut pels oriolans en el bisbat de Múrcia:

Escribió el consejo que no les hiciesen este agravio, pues saben que hará cuanto pudieren porque los de esta Gobernación no vayan a plei-tear a Murcia por la diferencia de lengua y costumbres. Al provisor dicen lo mismo, y que en sus escribanos dicen cuando entra alguna de Orihuela en su corte: «Ja ve lo català, hara pagarà». Cosa indecente para secretarios y escribanos sacar burla del lenguaje en que cada uno nació como a Dios plugo.