Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

86 страница из 100

Segura-Llopes (2003) testimonia a Asp i Montfort: boño o bon ‘bony’, jamorear o samorear ‘eixamorar’, rujío, robín, sargantana, trejilla ‘tragella’, triarse (la llet), musol ‘de l’ull’, dité ‘vitet, bitxo’, comullo ‘caramull’, brisuelo ‘fesol’, gallón ‘galló’, agustín ‘llagostí’, lisón ‘llicsó’, limaque, panderola, voltacampanas ‘tocacampanes’, monesillo o mociguillo ‘rata penada’, al be, apunchonao ‘ajupit’, arrapar, pichaque, bumerón ‘borinot’, cabesote ‘capsot’, crilla ‘creïlla’, desapillar ‘desllepissar’, farfalloso.

Finalment, a l’extrem sud, Oriola (Guillén, 1999) té una nòmina de catalanismes, sobretot lèxics, molt i molt quantiosa: fito a fito, a farraso ‘alfarràs’, abotinflarse, acorar, adevinalla, arbellón ‘albelló’, argesón ‘algepsó’, arrapar, arresesar ‘arrecerar’, bambolla, bardomera ‘del l’arag. bardo, fang’, blea, bochaca, bonítol, burumball, cael ‘cadell, insecte’, camal, capaso, capolar, a coscós ‘a coix-coix’, creella ‘creïlla’, cucarse, cherol ‘rejol’, dalla, donsel ‘donzell, planta’, emboriar, escullar ‘escudellar’, eslanguir, estriar ‘triar’, fenás, fita, frisuelo, gafarrón, gargamel, garrofero, gemecar, ladriola o vedriola, lisón ‘llicsó’, lladre, llampar, llanda, lloca, manifasero, marful ‘marfull, insecte’, ovedao ‘vedat, glotis’, parputa ‘puput’, pellorfa, pésol, peúco, piñuelo ‘pinyol’, plantaje ‘plantatge’, pota ‘de les cavalleries’, pruna, reolín ‘redolí’, reblir, robinarse ‘rovellar-se’, rosar ‘rossejar’, rujío ‘rosada’, rustir, sájena ‘jàssena’, salagustín ‘llagostí’, senia, sofre, sostre, sucha ‘sutja’. Segura-Llopes (2003) afig, de la zona fronterera del Baix Segura: culliverde ‘collverd’, rumbir ‘bromir’, cabesote ‘capsot’, carpón ‘carpó’, cranco, crilla o queraïlla, brisuelo ‘fesol’, trajilla ‘tragella’, tramusón ‘mussol de l’ull’, bitete (o guité, guitete, dité) ‘vitet, bitxo’.