Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

81 страница из 100

4. EL CASTELLÀ FRONTERER I EL VALENCIÀ PERDUT

Tot i que no és objectiu d’aquest treball, cal fer esment dels parlars valencians castellans. Hi distingim dues zones: els parlars castellanoaragonesos que podríem situar a les comarques interiors de la zona central i septentrional del País Valencià, des de la Canal de Navarrés i la Foia de Bunyol fins a l’Alt Millars i la localitat d’Olocau, als Ports. I, en segon lloc, els parlars castellanomurcians (també amb una fortíssima empremta aragonesa), localitzats des de la Vall d’Aiora fins al Baix Segura, incloent-hi les localitats castellanoparlants que se situen a la vora del riu Vinalopó (des de Villena i Elda a Asp i Montfort). Tots plegats presenten un castellà farcit de catalanismes i d’aragonesismes sovint compartits amb el valencià. El castellà que es parla en aquestes comarques es pot considerar inserit en el concepte general de castellà oriental, que arriba fins Andalusia oriental i Múrcia, i abraça la meitat de la Manxa i Aragó. Aquest gran subdialecte del castellà deu molta de la seua fesomia a l’antic aragonés, escampat envers el sud des del temps de les repoblacions cristianes i influït en menor o major mesura també pel català, amb el qual fita a ponent.