Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

82 страница из 100

S’han fet força estudis, especialment lèxics, que posen de manifest aquesta realitat dialectal. N’esmentem algun a mode d’exemple, amb una tria lèxica que pot resultar il·lustrativa de les coincidències.

Al nord del país, a l’Alt Millars, Alba (1986) considera aragonesismes com ara enrunar, fiemo, latonero ‘lledoner’, vendemar, zuro; o catalanismes: a fosques, abotinflar, aclarir, becada, bisbe ‘tipus d’embotit’, bolqueros, cheperut, clafir, comboyar, conversa, destorbar, drecera, en acabando, ensucrar, espígol, fesol, forcall, garrofera, llanda, llebre, malea, manegueta, mangraner, pésol, plegar, presquillero ‘bresquiller’.

Més al sud, a la comarca de Sogorb, Xèrica (Doménech, 2005) fa servir aragonesismes: aladro, aspro, rolde; valencianismes: adalla, aguamoll, albarchina, albercoquero, amagar, amprar, bachoca, baf, bazcollá, boño, capolar, corriola, devantal, endeñar, escullero, espolsar, foguer, fresquilla ‘bresquilla’, guix, llanda, novensano, oraje, pésol, picota ‘pigota’, picher, prou, pulput, rata pená, recés, repelgar, rujiar, sulsida, taca; i altres mots que l’autor considera aragonesovalencians: algez, ansa, bromera, capolar, chínchol, esvarar, garrofa, mangrana, mocarse, regle, sargantena, tremolar, trena, zuro.