Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

79 страница из 100

Quant a la morfologia, destaca el manteniment de l’article personal (el Vicent, la Teresa); la vitalitat dels possessius àtons (mun germà, ma cosina, mun cunyat, ma filla); els infinitius ‘nàixer, créixer i conéixer’ prenen a tota la comarca les formes naixtre, creixtre i coneixtre; la 1a persona del present d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació prenen generalment una c analògica: escóltec, méngec, càntec i s’estén a casos com ara séc per ‘sé’ i, fins i tot, parlarec per parlaré; vevem, veveu, ve-vent i vevia, amb v antihiàtica, equivalen a ‘veem, veeu, veent, veia’; el participi rigut ha substituït el valencià rist; la perífrasi d’obligació en present d’indicatiu pren la forma de 1a persona tinga que fê ‘he de fer’; bastant, nincà, dintre, sinse (que modernament se substitueix pel castellà sin) i el pronom de cortesia usté equivalen al valencià general ‘prou, encara, dins, sense i vosté’. Els números ‘dotze, tretze i setze’ esdevenen generalment doize, treize i seize; el diminutiu -ico és bastant productiu: â(ra) mateixico, xiquico ‘xicotet’; s’hi desconeix el castellanisme antes i al seu lloc s’utilitza ans, enans o denans.