Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

75 страница из 100

3.5 La regió meridional del Carxe: una altra franja de ponent

L’expulsió dels moriscos l’any 1609 implicà una reestructuració de la població de les Valls del Vinalopó. Petrer i Monòver foren creats novament per pobladors sobretot de la Foia de Castalla i, en general, els autòctons es barrejaren amb gent valenciana d’altres comarques i amb castellans procedents de l’interior. És en aquest moment, o potser encara una mica abans, quan comença la substitució lingüística als pobles d’Asp i Montfort, que es consolida, juntament amb Elda i les Salines a mitjan segle XVIII (Montoya, 1990). A finals d’aquesta centúria i a les primeries del XIX, l’arribada d’aspers a una part del terme del Fondó de les Neus –la Canalosa i el Fondó de les Basses– és determinant en la posterior castellanització d’aquests llogarets, que, malgrat tot encara hui en dia conserven una part de la població autòctona.

Els monovers també s’estengueren ràpidament primer cap a terres ponentines del terme del Pinós i posteriorment, a la recerca de més camps de conreu, colonitzaren la regió del Carxe, que comprén aproximadament el llogaret homònim (oficialment Raspay), al terme de Iecla, i els de la Torre del Rico, la Canyada del Trigo i els Escandells, a la banda de Jumella. Els novelders, per la seua banda, s’escampaven cap a la Romana, l’Alguenya, el Fondó dels Frares, els llogarets del terme de Favanella de parla catalana –la Canyada de l’Alenya o els Martines i l’Ombria de la Sarsa– i a la zona sud-est del terme de Jumella.