Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

76 страница из 100

Limorti (2009: 228) mostra com la toponímia derivada d’antropònims i gentilicis de la banda murciana de parla catalana reflecteix la procedència dels repobladors: al nord la casa dels Monoveros, la llometa Poveda i la Torre del Rico i al sud els Escandells, el racó dels Navarros i els Martines, a partir de llinatges novelders.

Podem dir, per tant, que l’hibridisme lingüístic a les Valls del Vinalopó és antic i constant, els límits entre cultures és fluctuant i que l’establiment dels actuals valencians en aquestes latituds és modern. D’aquesta manera, la idiosincràsia de la comarca estudiada, amb una història tan recent, justifica, si més no, una certa indefinició identitària que caracteritza la major part dels habitants.

No obstant això, la regió del Carxe a penes presenta trets diferencials que l’oposen a la resta de la comarca veïna. Si de cas, destaquem una castellanització més cridanera, tant en fonètica com en lèxic, a la banda administrativament murciana, i també a la mateixa zona lateral el manteniment de solucions lingüístiques obsoletes o desaparegudes de la parla habitual de la comarca contigua: ditxaus, metxe, txent en lloc de dijaus, metge (o me[Ʒ]e), gent; betacisme quasi generalitzat i aspiracions freqüents (éh que) enfront de la distinció de /b/ i /v/ entre les generacions mitjanes i majors de la banda administrativament valenciana i absència d’aspiracions (llevat dels Fondons i Petrer); sem i seu (també als Fondons) per som i sou; més enllà i més enrere per més p’allà i més p’arrere; quant al lèxic, pereter, ixent, quesso corresponen a la perera (peretera al Pinós), el llevant i el formatge de l’altre costat. Els castellanismes entre els valencians del terme meridional de Favanella són més abundants: acelga, ceressa, correos, espada; le dic; si jo fuera / tu fueres / ell fuera.