Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

77 страница из 100

Dins d’aquesta zona tan estiregassada i tan poc cohesionada, les oposicions internes són sempre paral·leles a l’alternança geolingüística que presenta la comarca sencera de les Valls del Vinalopó, d’acord amb la procedència dels habitants. El centre i nord de la regió anomenada del Carxe comparteixen amb el Pinós i Monòver la reduplicació pronominal en posâ-ne’n i fê-ne’n per posâ-ne i fê-ne propi del sud; i en lèxic cape-llana ‘totestiu, mallerenga’, cisera (Carxe nord i el Pinós), esgarrifar, forrell (el Carxe i el Pinós; forrellat a Monòver), juete ‘joguet’, perpissa ‘cueta, cuereta’, unet ‘sambori’. Destaca com a solució local pròpia del Carxe dolent per malalt (només al llogaret del nord), un paral·lelisme llampant amb el tortosí. Coincidint amb la resta de les valls, els articles es i us (es hòmens, es dones / us hòmens, us dones) aprofiten tant per al masculí com per al femení.

La zona meridional coincideix amb Novelda: màniga, brenar, vremar, sony ‘son’, arranyar ‘arrapar’, terrat ‘teulada’, monya ‘nina’, forment, tomello.