Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

80 страница из 100

A la comarca del Baix Segura, coneguda popularment també com a Horta d’Oriola o com la Baixura als pobles valencians de terra endins, només hi ha actualment dos nuclis de població catalanoparlants: el llogaret oriolà de Barba-roja i el poble de Guardamar, el primer dels quals està situat geogràficament a la comarca de les Valls del Vinalopó, al corredor natural que formen la serra de Crevillent i la de l’Algaiat.

Segons sembla, Guardamar és una vila de nova planta, bastida al segle XIII amb la conquesta cristiana. És, doncs, una plaça eminentment de població cristiana; si hi hagué o no una minoria àrab devia ser en tot cas en una proporció baixa i no hi tingué repercussions lingüístiques el decret d’expulsió dels moriscos. És indubtable el seu valor estratègic: fins al segle XVIII era l’únic assentament costaner important del Baix Segura. No obstant això, a la resta de la comarca, en aquesta època el català degué desaparéixer per complet, perquè l’interior sí que va ser repoblat per murcians a partir de 1609. Només se’n quedà fora el poble de Guardamar, amb l’excepció del camp. És l’únic lloc que no es véu afectat per l’avanç del castellà de ponent a llevant riu Segura avall, que no arribà a la mar. La relació pesquera amb els pobles del nord i la llunyania d’Oriola, a banda de posseir una població més estable per l’escassedat de moriscos, en foren els motius determinants.