Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

85 страница из 100

Ja en el si de la varietat murciana del castellà, podem esmentar el cas de Villena (Soler, 2005), amb mots com ara abercoque, acachar, algez ‘algeps’, angunia, ansa, argunzar ‘engrunsar’, rojío ‘rosada’, azurarse ‘assurar-se’, bacora, bajoca, bonítol, ca ‘casa’, camal, crilla ‘creïlla’, dalla, esbarar o esfarar ‘esvarar’, endeñarse, menchar, gobanilla ‘ca-nell’, llus ‘lluç’, melsa, melí ‘melic’, morceguillo ‘rata penada’, a orri, puncha, reblir, rustir.

Del parlar de Saix, seguint Chico i Herrero (2015), destaquem: albercoque, bacoreta, bajoca, baladre, dalla, morciguillo, panocha, somera, tramuso, sacristana ‘sargantana’. En el camp dels ornitònims (Fidel, Bataller, Tormo, Beltran i Segura-Llopes, 2014) el llistat s’incrementa no només a Saix, sinó també a Elda i a Salines: cabezote ‘capsot’, carganera (Elda) / cagarnera (Saix, Salines), gafarrón, merla, pulput (Saix) / apuput (Sa-lines), verderol; també hi ha pichac a Salines. D’altres mots de caràcter general als tres pobles esmentats són: camal, garrofero, olivera, polsaguera.