Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

83 страница из 100

A les comarques centrals, a la localitat de Xiva, per exemple (López, 1995), s’arrepleguen molts catalanismes o formes compartides amb l’aragonés (o el castellà oriental): achocar, adobar, ajeta ‘aixeta’, albercoque, arrujar ‘arruixar’, badar, bajoca, baladre, bleda, bolquero ‘bolquer’, branca, bresquilla, cadernera, carabasa, carchofa, clocha, codoñ, corbella, chulaíno ‘teuladí’, dasa ‘dacsa’, destralica, esbararse, escullero ‘escudeller’, espenta, espolsar, flasá ‘flassada’, granera, grellas ‘graelles’, mangrana, pésol, picher, pulput, rajola, reboste, rentar, rogle, sucar, tramuso.

A la comarca dels Serrans, la presència de catalanismes i aragonesismes és molt important. Llatas (1996), quant al lèxic, hi recull: abercoque, aclucar, aguaitar, algés ‘algeps’, ameráse, badallá, bambolla, baladre, calbisón, camallá, corbella, corriola, desfisio, durullón, empeltar, empomar, flama, fotudo, galtá, garrofera, higa de flor ‘figaflor, bacora’, jada ‘aixada’, laminero ‘llaminer’, lladre, llesca, malfainero, musol ‘de l’ull’, pachel ‘pagell’, pansa, rebolicar, rescabalar, tavayola ‘estovalles’, tremolra, verderol, entre molts altres.