Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

78 страница из 100

Per acabar de perfilar el valencià de la zona del Carxe –i, per extensió, el de les Valls del Vinalopó– caldria deixar constància de la gran quantitat de mots compartits amb el castellà de les terres murcianes veïnes. No sempre és fàcil d’esbrinar quina ha estat la llengua de partida, però, amb independència d’això, el que més sobta és la sensació de continuum que sura a partir dels exemples arreplegats: aporrejar-se/aporrearse, arrempuixar/arrempujar ‘espentar’, baldosa/baldosa ‘vorera’, blanura/blandura ‘boira’, olisquejar/olisquear ‘xafardejar’, rodete/rodete ‘castanya de cabells’, roví/robín ‘rovell’, taratinya/tarataña ‘teranyina’, xino/chino ‘porc’, xupalandero/chuparandero ‘caragol avellanenc’, zagal/zagal ‘xic’, etc.

3.6 Crevillent i Guardamar: el darrer bastió de l’antic oriolà

Crevillent és la ciutat valenciana més poblada del sud; amb quasi 30.000 habitants, la llengua manté una salut destacable i es transmet generalment de pares a fills, tot i els primers símptomes d’abandó. Els oriünds d’aquesta població, que a les hores d’ara ha esdevingut una mena d’illot lingüístic, pel fet que al nord la ciutat d’Elx es troba molt caste-llanitzada, pel ponent hi ha la serra de Crevillent i pel sud Albatera i, en general, la comarca castellanoparlant del Baix Segura, s’autoidentifiquen més que en altres llocs amb l’expressió ser del poble. Una comunitat de parlants amb dinàmica pròpia i amb poc de contacte amb altres valencians (si de cas, només amb els habitants del Camp d’Elx) ha generat un parlar força característic, únic i amb molta personalitat.