Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

87 страница из 100

Aquesta presència tan elevada de formes provinents del català a les comarques del Baix Segura (amb Oriola com a capital) i les Valls del Vinalopó (amb importants localitats com ara Elda, Asp i Montfort) respon a una dinàmica històrica diferenciada de la de la resta de comarques castellanoparlants de més al nord. El català hi tingué vigència fins entrat el segle XVIII.

El català era parlat inicialment, de manera majoritària entre els cristians, al Regne de Múrcia durant els segles XIII i XIV, gràcies a la repoblació catalanoparlant duta a terme per Jaume I. Tot i això, diverses circumstàncies històriques posteriors castellanitzaren el regne no sense deixar-hi una empremta toponímica, antroponímica i lèxica remarcable.

Les comarques d’Oriola i Elda també van ser majoritàriament repoblades per catalans, com gran part del Regne de València. Multitud de documents demostren l’existència i ús del català en aquestes comarques (Montoya, 1990, 2006; Millán García-Varela, 2014).

L’expulsió dels moriscos l’any 1609 suposà a la comarca un daltabaix demogràfic que afavorí la incorporació d’un flux immigratori molt important sobretot d’origen murcià. Progressivament fins a principis del XVIII la comarca d’Oriola anà abandonant l’ús del seu català ancestral en un procés de minorització que deixà una petjada important, com hem vist, en la llengua vencedora, el castellà.