Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

91 страница из 100

5. ELS CASTELLANISMES DEL VALENCIÀ

L’entrada de castellanismes a la nostra llengua ja ve d’antic. Ara bé, podem dir que s’intensifica durant el segle XVIII, a partir de la guerra de Successió a la corona espanyola l’any 1707. Després de la Batalla d’Almansa (el 25 d’abril de 1707), i en especial durant el segle XX, la nostra llengua s’ha vist perseguida i prohibida, sobretot en àmbits com ara l’escola, l’administració i l’església. Aquesta és, per tant, al costat de diversos aspectes de la vida moderna –sobretot l’aparició dels mitjans de comunicació–, la via més important de penetració de castellanismes. Vegem-ne uns quants que es reparteixen ací i allà al llarg del territori valencià, alguns de caràcter local; gran part d’aquesta nòmina de caste-llanismes posseeix l’equivalent genuí en alguna part del territori, especialment entre parlants d’una certa edat. En algun cas, el mot genuí ja no es fa servir però es recorda en ús recent:

a) l’església: monesillo, obispo, iglésia, limosna, cura;