Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн
95 страница из 100
1. En caldrà un estudi detallat per determinar l’extensió del fenomen als diferents barris de la ciutat.
2. Alguns només de Guardamar: almendra, cerca, cutxara, garbanço, pajarita, quesso, reló, socato i tarde.
3. En val. sept. i val. tort. culler (puntualment cullerot); en val. merid. sacaora, sacacaldo i cullerot (localment traedor a Callosa d’en Sarrià i casso a Biar); i en val. alac. cullerot o casso.
4
EL VALENCIÀ I ALTRES LLENGÜES
Els emigrants valencians a Algèria de finals del segle XIX i de la primera meitat del XX, sobretot de la comarca de la Marina, ens han deixat algunes recialles lèxiques del francés. Generalment fan referència a l’alimentació, la indumentària i les tasques relacionades amb el camp:1 tenen molta extensió a la Marina i fins i tot a les comarques veïnes carrota ‘carlota’, l’apel·latiu o malnom Moixú (< monsieur), paté ‘foie gras’; se circumscriuen a la zona de confluència de les dues Marines culotes ‘bragues’, sicató ‘podadora’ (< sécateur), tricó ‘jersei’, i tenen un caràcter més local bia ‘baleta de jugar al guà’ (Bolulla) / bieta (Callosa d’en Sarrià, Polop) / via (la Font d’en Carròs), a partir del fr. bille, cacaó (Bolulla), nyefro ‘nespro del Japó’ (l’Abdet, Beniardà), possiblement del fr. nèfle, ridó ‘persiana de cotxera’ (fr. rideau ‘cortina’, Polop), salerí ‘api’ (fr. céleri, a Tàrbena).