Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

72 страница из 100

Des del punt de vista lingüístic s’observa, d’entrada, una gradació entre Torís, envoltat de pobles castellanoparlants (Alboraig, Godelleta, Bunyol, Xiva, Xest, Macastre, Dosaigües), i pertanyent sorprenentment al partit judicial de Requena, i la part baixa de la vall i Carlet, que estan totalment abocats a la resta de pobles valencians de la Ribera i que formen part del partit judicial de Picassent.

Com és de suposar, el parlar de Torís se’ns presenta com un valencià fronterer, impregnat de castellanismes (quasi)exclusius a la comarca (balsa, càrcel, cebà, llegar, modronyo, tabic, unya; tenen molta més extensió avispa, lenteja i peca; en morfologia hi ha se’l done, dona-se-la per li’l done, dona-li-la i s’escampen les formes escolta-me, mira-te per escolta’m i mira’t), molts dels quals s’han adaptat al sistema (anrepuixar (< arrempujar), buixerugo (< abejarugo), cosquelles, estropall, musgany (< musgaño ‘musaranya’)); amb una presència abundant d’aragonesismes (ababol ‘rosella’, borrega ‘ovella’, brullo ‘brull, mató’, (pujar) al cordero ‘al be’, gomanilla ‘canell’, lúdriga ‘llúdria’, martinico ‘cuereta’, roixio ‘rosada’, sinse); i una proliferació considerable de localismes, entre els quals destaquen dijaus, au, bau. Són ben vius els mots abans, prunejar (< espurnejar) i forment.