Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

69 страница из 100

La posició geogràfica també justifica l’abundància de castellanismes, la majoria compartits amb els parlars fronterers del nord i ben sovint del centre i del sud del país: caldero ‘poal’, cangrejo, ciego, cutxillo (al costat de gavinyet), espinilla, mejilló, pavo, peca, peonça, pepino, sandia, sarsa ‘esbarzer’. No obstant això, desconeixen els castellanismes solo, beso i uno (ací sempre a soles, bes i u), propis dels parlars extrems dels Ports, i mantenen amb bastanta vigència l’adverbi de lloc darrere, tot i que la solució castellonenca i tortosina detràs hi ha penetrat tímidament.

La major part del lèxic o de solucions fonètiques són compartides amb la resta de parlars septentrionals, sobretot de l’interior, però proliferen els mots de caràcter fronterer del tipus: palaura ‘paraula’, soriejar ‘tafanejar’ i vertat ‘veritat’, per una banda, que són propis dels Ports i l’Alt Maestrat i sorollar-se ‘moure’s, menejar-se’, sagal i nus, que reapareixen per les terres del Vinalopó, en lloc de nugo o nuc.